PUNTS CLAU DEL DICTAMEN PERICIAL

 Dictamen Pericial sobre els Camins Públics de Badalona

Resum dels punts clau

Procediment ordinari 60/2025 — Jutjat Contenciós Administratiu núm. 10 de Barcelona

1. L’expert: autoritat científica i imparcialitat

El dictamen ha estat elaborat pel Dr. Xavier Campillo i Besses, Doctor en Geografia per la UAB amb

tesi doctoral sobre gestió de camins en zones de muntanya, i perit judicial col·legiat (soci núm. 365 de

l’Associació Catalana de Perits Judicials i Forenses). Compta amb més de dos centenars de

dictàmens pericials sobre camins, servituds de pas i finques rústiques.

Entre els seus treballs destaquen més de quaranta inventaris de camins —vuit de comarcals—, els

catàlegs de camins de tots els municipis de Menorca (2018–2020), el Principat d’Andorra (2020) i la Val

d’Aran (2024). És l’autor del manual de referència El libro de los caminos (Arola Editors, 2017).

2. Metodologia: molt més rigorosa que la de l’Ajuntament

El Catàleg aprovat per l’Ajuntament es basava en set fonts documentals que en realitat es redueixen a

quatre (planimetria, cadastre i dos vols americans), ja que les altres repeteixen informació. El dictamen

pericial ha consultat més de quaranta fonts, entre altres:

• Planimetries municipals de Badalona i dels municipis veïns (Santa Coloma, Montcada, Sant Fost,

Tiana) de 1918–1920.

• Mapa Militar Itinerario de España (1897) i el Plano de la Villa de Badalona (1877).

• Cadastres d’implantació (1935–1937), que identifiquen els camins per nom i els utilitzen com a

límits de polígon

◦ La normativa cadastral de 1933 reserva la funció de límit de polígon als camins públics: és prova

documental directa del seu caràcter públic.

• Itineraris de camins veïnals aprovats pels ajuntaments de Badalona i municipis veïns entre 1855 i

1866 (Reial Decret de 7 d’abril de 1848), conservats a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.

• Actes d’atermenament de Badalona amb municipis veïns (1889, 1917).

• Fonts literàries i historiogràfiques: Guies itineràries (Serra 1814, Feyner 1823, Osona 1888),

diccionaris geogràfics (Madoz 1850) i estudis d’historiadors locals (Cuyas i Tolosa, Font i Cussó).

• Fotografia aèria: vols de 1946, 1957, 1977, 1986 i 2000.

• Informe del Parc de la Serralada de Marina (28/01/2025) sobre camins inclosos al planejament

urbanístic i al Pla de manteniment del parc.

• Sentències judicials: sentència 299/2022 del Jutjat Contenciós-Administratiu 13 de Barcelona i

STSJ CAT 237/2024 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Errors metodològics clau del Catàleg i l’inventari de l’Ajuntament:

Insuficiència de fonts consultades

No va posar en valor la denominació dels camins a la cartografia oficial (p. ex. «Co de Montcada a

Badalona» o «Co de Santa Coloma a S. Jerónimo de la Murtra»), que informa sobre la

funcionalitat històrica.

Va donar el mateix valor als vols americans que al cadastre topogràfic (1935–37), que és

notablement més precís i anterior.

No va analitzar les planimetries dels municipis veïns, i no va valorar la funció de límit de polígon

cadastral dels camins (que la normativa de 1933 reserva als camins públics),

No va tenir en compte la cartografia històrica ni les actes d'atermenament ni els itineraris de

camins veïnals del segle XIX,

No va tenir en compte altres fonts històriques, administratives, notarials, literàries i judicials.

L'inventari i el catàleg municipal resultants són per tant, tècnicament incomplerts.

3. L’argument jurídic central: la titularitat pública no requereix títol de propietat

L’Ajuntament al·lega que només pot inventariar els camins dels quals té un títol de propietat formal. El

dictamen desmunta aquest argument des de diverses perspectives:

a) Domini públic vs. propietat

La normativa de règim local obliga a inventariar els béns afectats a un ús públic amb independència

de la propietat de les finques per les quals transcorren. La majoria dels camins corresponen a béns de

domini públic afectes a l’ús públic des de temps immemorial, i la seva titularitat pública és independent

del fet que travessin finques privades.

b) Prescripció immemorial

El dret civil reconeix la prescripció immemorial: un camí és d’ús públic quan l’actual generació, ni per

ella mateixa ni per tradició de l’anterior, ha conegut un estat diferent de les coses. La immemorialitat es

pot derivar directament de l’antiguitat de les fonts documentals que acrediten l’ús públic continuat durant

més de noranta anys.

c) El cadastre d’implantació com a prova del caràcter públic

Les instruccions del cadastre de 1933 establien que els límits entre polígons havien de ser «lineas

permanentes no expuestas a variaciones, como ríos, arroyos, caminos vecinales, carreteras, canales,

etc.». El fet que nombrosos camins de Badalona actuïn com a límit de polígon en el cadastre

d’implantació (1935–1937) és una prova documental directa del seu caràcter públic, que l’Ajuntament

va ignorar completament.

d) Camins que condueixen a temples de culte públic

El Costumari Català de 1921 estableix que «els camins que van a una església [...] son camins

públics». El dret canònic exigeix que qualsevol temple catòlic tingui accés a través d’un camí públic. Per

tant, els camins que condueixen al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (fundat el 1415), a l’ermita

de Sant Onofre o a l’ermita de Sant Climent han de ser considerats camins públics per naturalesa.

4. Camins amb indicis forts de titularitat pública exclosos injustificadament

El dictamen analitza els 40 camins del Catàleg i conclou que la gran majoria presenten indicis

suficients per ser inventariats, altres requereixen un expedient d’investigació previ

Ells següents tenen indicis forts de titularitat pública, estan àmpliament documentats i cal incloure’ls a

l’inventari:

• Camí de Can Cames / Torrent d’en Pregon (201). Inventariat parcialment:

◦ És part del camí de Santa Coloma a la Conreria, documentat des de 1814. El cadastre de 1935

l’identifica com a «Camino de Santa Coloma a la Conreria».

• Camí vell de Pomar (203): camí del veïnat de Pomar, documentat a la planimetria de 1918.

• Camí de la Carrerada (205): via pecuària documentada des de l’any 982 com a «calzada». Camí

ral i veïnal. El cadastre antic la denomina «Camino de la Corralada» i la utilitza com a límit de

polígon. Titularitat cadastral pública.

• Camí de Can Alemany (206): camí de Badalona a Santa Coloma per Canyet, documentat des de

1589 i al Mapa Militar de 1897.

• Camí de Sant Jeroni (207):

◦ Un dels camins millor documentats. Part de la via de Barcelona al Maresme per la Conreria (documentat

des de 1814). Figura a les planimetries de 1918 i cadastres de 1935. Titularitat cadastral pública.

• Camí de Santa Coloma a la Conreria (209)

• Camí vell de la Carrerada (no catalogat per l’Ajuntament)

• Camí del Pla del Campament (211): s’hauria d’inventariar amb el nom Camí vell de Montcada

• Camí Vell de la Carrerada (212): documentada des de l’any 988 com a «via publica superioris».

Connecta amb la carrerada classificada de Lliçà de Vall i Parets del Vallès

• Camí Carener (213): ramal de la carrerada per la carena de la Serralada, documentat des del

1888.

• Camí del Mas Boscà (221): documentat des del 1850

• Camí de l’Ermita de Sant Onofre (222): accés necessàriament públic per dret canònic al monestir

de Sant Jeroni.

• Camí de l’Ermita de Sant Climent (223): accés a temple de culte construït el 1673.

• Camí de Can Mas (225): accés a les fonts públiques de Can Mas i de Can Mas de Dalt; connecta

amb el camí vell de Santa Coloma a la Conreria.

• Camí de Can Ruti (501): és històricament el camí de Badalona a Sant Fost de Campsentelles per

Canyet i pel collet de la Jeia d’en Pujol

• Camí del Mas Ram (502): documentat des del 1918 i al cadastre de 1935, on actua com a límit de

polígon —prova de caràcter públic.

• Cami de Frutos (504): d’origen remot, condueix a l’antic assentament medieval de Ventenac. El

nom original és «Camí de Vilatort»

• Camí vell de Roca Plana (505): al «Itinerario de caminos vecinales» aprovat per l’ajuntament al

1866, que consta a l’arxiu històric de la Diputació de Barcelona, consta com «Camí de Sant Fost

per la Roca Plana»

• Camí de la Font del Goig o de Can Ruti (510): inventariat parcialment, documentat a la planimetria

municipal de Badalona de 1918, documentat des de 1888

• Camí de les Maleses (511): connector de la xarxa de carena, camí natural d’origen remot de

comunicació dels poblats ibèrics documentat des de 1888

• Camí de la Font de l’Amigó I i II (512 i 514): formen un únic camí que va a la font de l’Amigó i és

pública (no figura al Registre d’Aigües com a font privada), i el camí també.

• Camí de la Vallensana (701): al «Itinerario de caminos vecinales» aprovat per l’ajuntament al 1866,

que consta a l’arxiu històric de la Diputació de Barcelona, consta com «Camí de Roca Plana»

5. Errors i omissions del Catàleg de l’Ajuntament

A més d’excloure injustificadament la majoria de camins, el dictamen identifica errors tècnics greus en el

Catàleg aprovat:

• Fragmentació artificial de la xarxa:el camí de Santa Coloma a la Conreria ha estat dividit en

quatre camins separats (201, 209, 225, 514), dificultant la comprensió de la seva unitat i

funcionalitat històrica.

• Denominacions incorrectes: el camí 202 s’anomena «Camí del Tanatori» quan el nom correcte

és «Camí de la Conreria»; el camí 510 s’anomena «Camí de la Font del Goig» quan és el «Camí

de Can Ruti»; el camí 211 s’anomena «Pla de Campanet» quan és «Pla del Campament».

• Infravaloració de les proves: en camins com el 510 o el 511, el Catàleg concloïa indicis febles

quan l’anàlisi documental completa acredita indicis forts.

• Traçats erronis: en el cas del camí 510, tant la denominació com la major part del traçat catalogat

són incorrectes.:

• Camins no catalogats: el dictamen identifica seccions de camins no incloses ni al Catàleg, com

una secció del camí vell de Pomar, la connexió del camí 207 per Can Butinya, o la secció de la

carrerada entre el coll de la Vallençana i el coll de Lliga.

6. Conclusions del dictamen

El Dr. Campillo conclou que Badalona compta amb una xarxa de camins històrica d’origen remot, amb

dos elements singulars que la caracteritzen:

• El paper estructurador dels monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (1415) i de la Conreria

(Tiana)

◦ La seva existència explica la configuració de la vialitat pública del territori i justifica la publicitat de

múltiples camins d’accés.

• L’existència d’una carrerada o via pecuària provinent del Vallès i el Maresme, documentada

des del segle X.

Per a la gran majoria dels camins analitzats, el dictamen conclou que existeixen indicis forts i

suficients per acreditar la titularitat pública i per incloure’ls a l’inventari municipal de béns. La decisió

de l’Ajuntament d’excloure’ls no té suport tècnic ni jurídic.

7. Rellevància per al procediment judicial

El dictamen té tres implicacions directes per a la causa:

• Desmunta l’argument de l’Ajuntament: acredita que la titularitat pública dels camins no requereix

un títol de propietat formal, sinó que es pot acreditar per l’ús públic immemorial i per diverses fonts

documentals.

• Aporta proves objectives: fonamentades en més de 40 fonts documentals de naturalesa diversa,

amb una antiguitat d’entre 90 i més de 1.000 anys, que acrediten l’ús públic continu i immemorial

dels camins exclosos.

• Supera en rigor el Catàleg i l’inventari de l’Ajuntament: elaborat amb menys fonts i sense

analitzar els municipis veïns, el Catàleg i l’inventari municipal resulten tècnicament incomplets

comparat amb les conclusions d’un expert independent de reconeguda solvència.

Dictamen pericial íntegre disponible a aquest enllaç :

 https://drive.google.com/file/d/1-GVwGgxewE4CHz8WrL_tt5hcHIChkVX6/view?usp=sharing

Més informació a caminsbadalona.blogspot.com