Procediment ordinari 60/2025 J
Matèria: Altres actes en matèria urbanística (Proc. Ordinari)
Part recurrent: FEDERACIÓ ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA
Part demandada: Ajuntament de Badalona
AL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 10 DE BARCELONA
JOSEP HURTADO COBLES, advocat i en nom i representació de l'Associació FEDERACIÓ D’ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA, segons consta acreditat a les actuacions, comparec i, com a millor en Dret procedeixi, DIC:
Que se m'ha notificat la Diligència d'Ordenació de data 12 de març de 2025 del Jutjat per la qual se'm lliura l'expedient administratiu a fi que formalitzi la demanda en l'improrrogable termini de vint dies.
Que dins el termini concedit i de conformitat amb el que preveu l'article 52 de la Llei jurisdiccional, mitjançant aquest escrit vinc a formalitzar la demanda, sobre la base dels següents fets i fonaments jurídics.
FETS
FET PRIMER.- ANTECEDENTS: APROVACIÓ DE L’INVENTARI DE CAMINS MUNICIPALS I CATÀLEG DE CAMINS D’ÚS PÚBLIC DEL MUNICIPI DE BADALONA. OBJECTE DEL RECURS I PRETENSIONS QUE S’EXERCITEN.
Que, durant l’any 2022, i en base a una reclamació prèvia en via judicial per part de la FEDERACIÓ D’ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA, l’Ajuntament de Badalona va iniciar la tramitació administrativa per l’elaboració i aprovació del preceptiu inventari de camins públics del municipi.
Fruit d’aquesta tramitació, el 2 de febrer de 2024 es va redactar per l’empresa prèviament contractada, el document “Catàleg de camins d’ús públic i inventari de camins municipals”. Aquest document, de 192 pàgines, analitza i estudia la quasi totalitat de camins del municipi, amb l’objectiu d’“elaborar l’Inventari Municipal de Camins de Badalona”. Al seu apartat 3, “Selecció de camins a inventariar” (pàgs 9 i 10), es relacionen la quasi totalitat del camins del municipi de Badalona on consta acreditat un ús públic consolidat i no controvertit. Textualment, es relacionen els següents:
En data 2 d’abril de 2024, el Ple de l’Ajuntament de Badalona va acordar fer la seva aprovació inicial. Textualment, es va decidir:
«Primer.- Aprovar inicialment el Catàleg de camins d’ús públic i l’inventari de camins municipals, així com la documentació tècnica i cartogràfica de tots els camins que integren la xarxa viària d’ús públic o propietat pública del municipi de Badalona. Concretament, els camins que integren l’inventari municipal són el següents:
Segon.- Sotmetre el Catàleg de camins d’ús públic i l’inventari de camins municipals a un període d’informació pública de 20 dies a comptar a partir del dia següent de la seva publicació al BOPB, al tauler d’anuncis de la Corporació i al web municipal. Per cas que durant aquest termini no es presenti cap reclamació o al·legació, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu.
Tercer.- Un cop aprovat definitivament, remetre l’expedient al Servei de Patrimoni per tal que s’incorporin l’inventari de camins municipals a l’Inventari General de béns immoble i als efectes de realitzar les actuacions que es considerin oportunes."
Feta la tramitació oportuna, finalment el Ple, en sessió de data 2 de desembre de 2024, va aprovar:
“Segon.- Aprovar definitivament el Catàleg de camins d’ús públic i l’inventari de camins municipals, així com la documentació tècnica i cartogràfica de tots els camins que integren la xarxa viària d’ús públic o propietat pública del municipi de Badalona. Concretament, els camins que integren l’inventari municipal són els següents:
Tercer.- Remetre l’expedient al Servei de Patrimoni per tal que s’incorporin l’inventari de camins municipals a l’Inventari General de béns immoble i als efectes de realitzar les actuacions que es considerin oportunes.
Quart.- Publicar el document definitiu del catàleg de camins d’ús públic i l’inventari de camins municipals al BOPB, al tauler d’anuncis de la Corporació i al web municipal.
Consta tot el contingut de l’esmentada tramitació als folis 01 a 570 de l’expedient administratiu, el document “Catàleg de camins d’ús públic i inventari de camins municipals” als folis 328 a 510, i l’esmentat acord incorporat als folis 539 a 554.
És aquesta aprovació definitiva la que s’impugna en el present procediment, més concretament la seva decisió d’incloure en l’inventari només una part dels camins relacionats en el document “Catàleg de camins d’ús públic i inventari de camins municipals”; pels motius que més endavant s’exposen, amb la pretensió de que s’incloguin la totalitat dels camins relacionats a l’apartat 3 “Selecció de camins a inventariar” (pàgs 9 i 10) de l’esmentat document, a més de qualsevol altre del qual es puguin acreditar indicis de titularitat municipal.
FET SEGON.- SOBRE LA IMPORTÀNCIA DELS CAMINS PÚBLICS
Els camins municipals de Badalona, per la seva ubicació i la seva continuïtat, són connectors ecològics d'alt valor que, a més d’interrelacionar els diversos espais naturals que conserva la ciutat, estructuren l’espai agrícola i forestal i faciliten l’accés de la població a l’àmbit natural.
Els camins públics formen part del patrimoni municipal de gaudi públic. En ells la població de Badalona i les ciutats veïnes desenvolupa, des de temps immemorials, tota mena d’activitats socials, culturals, esportives i de lleure en contacte directe amb la natura. Per aquest motiu és evident el paper de connector social, així com el valor integral d’aquest patrimoni natural, històric i cultural, valor que ha motivat l’interès de diversos agents i sectors socials vinculats amb la ciutat que reclamen que l’ajuntament de Badalona els defensi i protegeixi.
Els camins i senders públics, a més, són també espais de memòria col·lectiva i de connectivitat paisatgística, entre l’àmbit urbà i el rural, que configuren i delimiten el mosaic urbanitzat i agroforestal, així com la transició i la continuïtat dels paisatges identificatius i de qualitat del municipi.
A pesar d’aquesta importància, tal i com exposa l’Informe al Parlament del 2013 del Síndic de Greuges1 , en matèria de mobilitat un dels problemes que més sovint arriba 1 Es pot consultar aquí (pàgs 210 i ss):: https://www.sindic.cat/site/unitFiles/3597/Informe%20al%20Parlamento%202013_castella_conportadas.p df
al Síndic és la manca de conservació i de manteniment, per part dels ajuntaments, dels camins rurals. Segons el Síndic, és important una bona gestió dels camins municipals per part dels ajuntaments en la mesura que els camins veïnals fan possible la mobilitat, a més els camins rurals tenen un paper rellevant en les explotacions agràries i forestals. A aquestes funcions tradicionals, se n’hi han afegit de noves com ara la mobilitat associada a l’explotació de nous recursos naturals (producció d’energia), a situacions d’emergència i de protecció civil (prevenció i lluita contra el foc, aiguats, etc.) i, finalment, al lleure. I acaba concloent: “Els ajuntaments haurien de tenir degudament inventariats els seus camins”.
De fet, ja ho diu el propi Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya en la seva pàgina web oficial2 : “Els inventaris municipals de camins són l’instrument fonamental per a la defensa dels camins públics.”
FET TERCER.- L'INVENTARI MUNICIPAL HA DE RECOLLIR TANT ELS BÉNS COM ELS DRETS, COM ELS BÉNS AFECTES A UN ÚS PÚBLIC. INCOMPLIMENT PER PART DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA
D’acord amb el Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, el patrimoni dels ens locals està constituït per tots els béns i drets, extrem que ratifica el Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals. Així mateix, tant el Reial Decret 1372/1986, com la pròpia Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques (LPAP) imposa a les corporacions locals l’obligació de formar inventari de tots els seus béns i drets.
I l’ inventari ha de recollir els béns de domini públic municipal i, dintre d’aquests, es consideren també els béns afectes a un ús públic. Així ho determina l’article 3 com 106 del citat Decret: “Art. 3: Són béns de domini públic: els que la llei determini, els afectes a l’ús públic, els afectes als serveis públics dels ens locals i els drets reals sobre béns d’altres persones quan siguin d’utilitat pels béns anteriors o per finalitat d’interès públic. (.../…) 2 Es pot consultar aquí: https://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/idapa/documentacio/senderisme/inventaris_municip als/
I, en el mateix sentit, l’article 207.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i l’article 201.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Precisament, el fet que la legislació imposi a les administracions públiques l’obligació d’incloure en l’inventari la totalitat de béns i drets, és la que fa que ens situem davant d’un acte regulat ineludible per part de l’Ajuntament i d’obligat compliment. I, l'exercici de les potestats regulades limita l'actuació administrativa a comprovar el compliment dels requisits establerts per l'ordenament jurídic i acomplir, conseqüentment, l’obligació jurídica corresponent.
Per tant, no podem estar conformes amb la consideració d’incloure a l'inventari només els béns municipals -en aquest cas, camins- dels quals l’entitat pública tingui un títol documentat, obviant així tota la resta de formes d’adquisició o si hi ha afectació acreditada a un ús públic.
Malauradament i erròniament això és el que ha fet l’Ajuntament de Badalona. Integra en l’Inventari de Camins només els camins -en realitat, només una part d’aquests-, respecte dels quals posseeix un títol documentat d’adquisició, deixant tota la resta -la immensa majoria- fora d’aquest, e integrant-los en un altre document que denomina “Catàleg”, malgrat el reconeixement de l’ús públic i dels indicis de titularitat pública posats de manifest.
Com ja hem dit, no té justificació incloure a l'inventari només els camins dels que l'Ajuntament té un títol perquè passen per finques propietat municipal, ignorant l'obligació d'inventariar també el dret d'ús públic. En el cas dels camins, tots sabem que és poc habitual que el municipi disposi d'un títol com compravenda, permuta, cessió etc.., el títol habitual és la possessió immemorial o, el simple fet d’estar afectats i destinats a un ús públic des de fa molt de temps. L'estudi a partir de consultes de mapes, cadastres i vols històrics i altres fonts, fet per l'empresa especialitzada contractada per l'Ajuntament, acredita per se la destinació, des de temps immemorial, a l'ús públic de la totalitat de camins identificats i classificats al document “Catàleg de camins d’ús públic i inventari de camins municipals”, fet que comporta un dret en favor del municipi.
I sense que sigui de bona rebuda el dir que els camins ja constan recollits a un altre document públic com és el “Catàleg”, ja que s’ha de tenir en compte que un Catàleg no compleix els requisits mínims previstos a l’article 108 del Decret 336/1988, RPEL, ni pot tenir la funció d’un Inventari municipal, ja que aquest últim té com a principal objectiu determinar la titularitat pública, manifestant quin és el títol adquisitiu (RPEL), mentre que el Catàleg aprovat per l’Ajuntament ni tan sols reflexa si els camins que relaciona són de titularitat municipal o no i, òbviament, tampoc recull el requisit de mencionar el títol d’adquisició. D'aquesta manera, és impossible que cap dels camins recollits al Catàleg puguin accedir mai ni al Registre de la Propietat ni al Cadastre.
En definitiva, sent com és aquesta una funció de les corporacions locals totalment reglada i definida per la Llei i el Reglament d’aplicació, l’Ajuntament de Badalona està obligat a incloure en l’inventari tots els camins sobre els que ostenti titularitat, tant sigui aquesta acreditada per un títol de propietat, com derivada del dret resultant i acreditat per un ús públic consolidat, ja que el patrimoni de les entitats locals està format pel conjunt de béns, drets i accions que els pertanyin, és a dir, qualsevol element amb contingut patrimonial, amb independència de si constitueix una propietat plena, un dret real limitat o una afectació.
I, tot això òbviament, amb independència del dret que pugui correspondre a qualsevol particular o ens, d’acudir a la jurisdicció civil per reclamar o oposar altres titularitats de propietat o drets reials que poguessin entrar en contradicció.
FET QUART.- L'INVENTARI MUNICIPAL HA DE RECOLLIR TANT ELS BÉNS COM ELS DRETS, AMB INDEPENDÈNCIA DE LA SEVA FORMA D’ADQUISICIÓ. INCOMPLIMENT PER PART DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA
El Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, estableix al seu article 17 que “Les Corporacions locals estan obligades a formar inventari de tots els seus béns i drets, qualsevol que sigui la seva naturalesa o forma d'adquisició”. I l’article 1 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, afegeix: “sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d'adquisició. (.../…)”.
I, una de les formes admeses legalment per l’adquisició de béns per part de les entitats públiques, inclosos els ens locals, és la prescripció. Així, segons l’article 15 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, aquestes poden adquirir els béns i drets per qualsevol de les formes previstes en l'ordenament jurídic i, en el seu apartat d) inclou, específicament, “Per prescripció”.
I la mateixa Llei regula la prescripció, de conformitat amb la normativa del Codi Civil i lleis especials, en el seu article 22 -amb caràcter de legislació plena i, per tant, aplicable als ens locals-, textualment dient: “Prescripció adquisitiva. Les Administracions públiques podran adquirir béns per prescripció conformement al que s'estableix en el Codi Civil i en les lleis especials.”
Específicament pels ens locals, és l’article 10 del Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, que estableix: “Les Corporacions Locals poden adquirir béns i drets: …/…, d) Per prescripció …/…, f) Per qualsevol altre mode legítim conforme a l'ordenament jurídic. I, l’article 14.1 de la mateixa norma, en matèria de prescripció: “Les Entitats locals prescriuran al seu favor conformement a les lleis comunes, sense perjudici del que s'estableix en disposicions especials.”
Acreditarem, oportunament, com la totalitat dels camins del municipi de Badalona relacionats a l’apartat 3 “Selecció de camins a inventariar” del document “Catàleg de camins d’ús públic i inventari de camins municipals” -excepte el codificat amb el núm. M08015_701, Camí de la Vallençana per desaparició-, juntament amb els camins relacionats al següent apartat, i conforme s’acreditarà oportunament, es tracten de béns de titularitat municipal per haver estat adquirits per l’Ajuntament mitjançant l’institut de la prescripció adquisitiva i/o prescripció immemorial, formes d’adquisició vàlides legalment com s’ha vist anteriorment. És per aquest motiu que haurien de ser inclosos en l’Inventari de camins públics de l’Ajuntament.
S’acompanyen l’Informe emès per l’Associació Agrupació Excursionista Bufalà de Badalona pel qual la totalitat dels camins són d’ús públic com a mínim des de l’any 1961, any de la seva fundació, que s’acompanya com a document núm. 01 i, l’Informe emès per l’Associació Centre Excursionista de Badalona de data 01 d’abril de 2025, pel qual la totalitat dels camins són d’ús públic com a mínim des de l’any 1925, any de la seva fundació, que s’acompanya com a document núm. 02.
FET CINQUÈ.- NI L’INVENTARI NI EL CATÀLEG APROVATS INCLOUEN DETERMINATS CAMINS MUNICIPALS
A més, hi ha una serie de camins que entenem de titularitat municipal, conforme s’acreditarà en el seu moment oportú, i que ni tan sols consten al document elaborat, concretament són:
- Camí de la Font Santa: Inici: Camí del coll de les Ermites (M08015-208), Final: pla del campament, Longitud: 790 m,
- Camí del coll de Lliçà: Inici: Camí de la Roca Plana i de Sant Pere de Reixac (M08015-504), Final: coll de Lliçà, Longitud: 475 m,
- Camí del Pi Candeler: Inici: coll de Lliçà, Final: cim del turó del Pi Candeler, Longitud: 230 m,
- Camí dels Clapers: Inici: camí de ca n'Alemany (M08015-206), Final: camí de Sant Jeroni (M08015-207), Longitud: 580 m.
Així consta a l’Informe sobre el “Catàleg de camins d'ús públic i inventari de camins municipals”, redactat per Jordi Font i presentat a l'Ajuntament de Badalona el febrer de 2025” elaborat per J E T, Llicenciat en Filologia Catalana i Especialista en Toponímia de Badalona i que s’acompanya com a document núm. 03.
I, en el mateix sentit, es pronuncien tant l’Informe emès per l’Associació Agrupació Excursionista Bufalà de Badalona, com l’Informe emès per l’Associació Centre Excursionista de Badalona de data 01 d’abril de 2025, referenciats anteriorment.
FET SISÈ.- L'AJUNTAMENT ESTÀ OBLIGAT A PROTEGIR ELS SEUS BÉNS I DRETS. INCOMPLIMENT PER PART DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA
L’article 103.1 CE estableix que “L’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals [...]”. D’acord amb aquest mandat constitucional, en l’article 6.1 de la LRBRL es prescriu que “Les entitats locals serveixen amb objectivitat els interessos públics que li són encomanats [...]”. I, la LPAP imposa a les Administracions públiques l’obligació de protegir i defensar llur patrimoni.
D’aquestes normes es desprèn la posició de preeminència de l’Administració davant els particulars. La defensa d’aquest interès general, com a finalitat primera de l’Administració, li comporta una sèrie de prerrogatives, però aquestes només tenen sentit, precisament, perquè puguin complir l’obligació genèrica de servir els interessos generals. I és què recordem que, en matèria de camins públics, és obligació de l’Administració:
- Protegir-los, mantenir-los i defensar-los com a patrimoni de l’Administració,
- Assegurar la lliure circulació de la gent, d’acord amb els articles 19 i 53.1 de la Constitució.
- Protegir i defensar el medi ambient i el patrimoni històric i cultural, segons els articles 45.2 i 46 de la Constitució.
Inscriure a l'inventari els camins d'ús públic és el primer pas per tal que l'Ajuntament pugui exercir adequadament les seves prerrogatives i competències amb independència, com ja hem dit, dels drets reivindicatius que puguin correspondre a tercers i a exercir davant la jurisdicció civil.
Tal i com ja s’ha adelantat a l’anterior apartat si, com es desprèn de la memòria feta per l'empresa contractada i dels informes tècnics que consten a l'expedient, a més de l'ús públic consolidat, a l'Ajuntament li consten indicis de titularitat en favor seu, està obligat, no només a incloure’ls en l’Inventari municipal, sinó també a exercir les prerrogatives d'investigació i recuperació d'ofici que li atorguen els articles 4.1 d) i 82 de la LBRL, 44 i 45 del RBEL i 147 del RPEL, que no només són facultats, sinó també obligacions.
No obstant, l’Ajuntament de Badalona desatén aquesta obligació i es desentén del que ha estat identificat com part del seu patrimoni.
Així mateix, d’acord amb l’article 227.1 del Decret Legislatiu 2/2002, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, cal tenir en compte que l’Ajuntament disposa de la capacitat per a exercir tota mena d'accions i de recursos en defensa de llurs drets i patrimoni.
És concloent l’informe del Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de 1/2023 quan refereix -textualment, excepte subratllat-, “...encara és necessari més informació”, o, “...no ha estat pres en consideració al document i que ajudaria força …/…, és la correlació dels camins estudiats amb el planejament municipal vigent” (Vol I, foli 05 de l’expedient administratiu).
Inclús, conclou: “El document presentat …/…, no és pas un inventari, en el sentit estricte de tot el que requereix un inventari municipal. Com el mateix document indica, es tracta d’una documentació base per a la incorporació de determinats béns, en aquest cas els camins, a l’inventari municipal.”
En definitiva, a més de deixar al marge de l’inventari camins identificats com d’ús públic, desatendre camins de titularitat municipal, és negligir en l’obligació i responsabilitat que tenen els municipis de defensar i protegir els béns i drets que integren el seu patrimoni.
Als anteriors fets són d’aplicació els següents
FONAMENTS DE DRET
I.- DE CARÀCTER PROCESSAL.
I.1.- OBJECTE DEL RECURS I PRETENSIONS QUE S’EXERCITEN.
El present recurs contenciós administratiu s’ha interposat a l’empara d’allò establert als articles 25, 31 i concordants de la Llei 29/98 de 13 de Juliol reguladora de la Jurisdicció Contenciosa -en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia-, contra actes susceptibles de recurs.
I.2.- COMPETÈNCIA.
El present recurs s’ha interposat dins del termini legal establert a l’article 46 de la Llei 29/98 de 13 de Juliol, essent competent pel coneixement del mateix els Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, tota vegada que l’acte administratiu quina anul·lació s’interessa ha estat dictat per una Administració Local de la seva demarcació.
De manera que resulta d’aplicació allò que es disposa a l’article 8 apartat 3 de la Llei 29/98 de 13 de Juliol reguladora de la Jurisdicció Contenciosa, que atorga competències als Jutjats Contenciosos Administratius en determinats supòsits i matèries, quin coneixement pertoca a òrgans de l’Administració Local. Precepte que disposa el següent:
ARTICLE 8.1. “Els jutjats contenciosos administratius coneixen, en única o primera instància segons el que disposa aquesta Llei, dels recursos que es dedueixin davant els actes de les entitats locals o de les entitats i corporacions dependents o vinculades a aquestes, excloses les impugnacions de qualsevol classe d'instruments de planejament urbanístic.”
En matèria específica d’impugnació d’inventari de camins municipals ja s’ha pronunciat la jurisprudència, en atribuir la competència a la jurisdicció contenciós-administrativa, i no a la civil. Per totes, la STS de 12 de desembre de 2006 (Roj: STS 7742/2006). Textualment:
“Sin embargo, la propia jurisprudencia admite que la titularidad dominical puede ser objeto de declaración prejudicial cuando no constituye la cuestión litigiosa en sí misma, sino que está íntimamente relacionada con una cuestión de carácter administrativo cuya resolución exige pronunciarse sobre aquélla, en casos en los que existan dudas sobre la titularidad pública o privada del terreno, o sobre el verdadero dueño de los bienes sujetos a expropiación forzosa, cuando no existan títulos acreditativos, entre otros supuestos análogos. …/… …,
pero ello no empece para que la competencia de esta especializada Jurisdicción Contencioso-Administrativa, cual expresa el artículo 4 del texto legal citado en primer lugar, se extienda "al conocimiento y decisión de las cuestiones prejudiciales e incidentales no pertenecientes al orden administrativo, directamente relacionadas con un recurso contencioso-administrativo, salvo las de carácter penal" y es por ello, por lo que estando en presencia de un tema de índole prejudicial, que desde luego no es de carácter penal, devenía procedente su enjuiciamiento actual sin formular reserva de acciones y aunque la decisión que se pronuncie "no produzca efecto fuera del proceso en que se dicte y pueda ser revisada por la Jurisdicción Civil" …/…
En la reciente Sentencia de esta Sala y Sección de 17 de Mayo de 2.006 (Rec.Cas.7218/2001 ) se establece la posibilidad de determinar en el ámbito de la jurisdicción contencioso-administrativa si se ha producido la adquisición por usucapión de una finca en los términos y con el alcance previsto en el art. 4 de la Ley Jurisdiccional antes citada, cuando tal cuestión prejudicial está directamente relacionada con el recurso contencioso administrativo,”
Similar doctrina es manté, entre d’altres, en les sentències de 22 de desembre de 1995 (recurs núm. 7308/1990), 24 de novembre de 1994 (recurs núm. 1713/1991), 5 d'abril de 1993 (recurs núm. 11298/1990) i 21 de novembre de 1991 (recurs núm. 2458/1988).
I, en el mateix sentit, per exemple, la STSJ Catalunya núm. 32/2016 de 22 enero (ECLI: ECLI:ES:TSJCAT:2016:3712):
“Cal remarcar que precisament la jurisprudència ha establert que l'inventari és un instrument que no desplega efectes sobre la propietat, de forma que te una dimensió estrictament administrativa-. L'inventari queda sotmès a l'ordenament administratiu i, òbviament, el control sobre l'adequació de les resolucions de l'Administració a la legalitat administrativa correspon a la jurisdicció contenciós administrativa. L' article 1 de la Llei jurisdiccional és prou clar en aquest sentit.
Així doncs, cal admetre la viabilitat del recurs jurisdiccional, afegint alhora que la declaració d'inadmissibilitat del recurs afecta un dret fonamental com ara la tutela judicial efectiva, un dret que ha de ser interpretat de forma expansiva segons que imposa l' article 53 de la Constitució espanyola”
I.3.- LEGITIMACIÓ ACTIVA.
La meva representada està legitimada per interposar el recurs en mèrits d’allò que resulta dels articles 22 i 23 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient. Textualment:
“Art. 22. Acció popular en assumptes mediambientals.
Els actes i, si s'escau, les omissions imputables a les autoritats públiques que vulnerin les normes relacionades amb el medi ambient esmentades a l'article 18.1 poden ser recorregudes per qualsevol persona jurídica sense ànim de lucre que compleixin els requisits que estableix l'article 23 a través dels procediments de recurs regulats en el títol VII de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, així com a través del recurs contenciós administratiu que preveu la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciós administrativa.”
“Article 23. Legitimació.
1. Estan legitimades per exercir l'acció popular regulada a l'article 22 qualsevol persona jurídica sense ànim de lucre que acrediti el compliment dels requisits següents:
a) Que tingui entre els fins acreditats en els seus estatuts la protecció del medi ambient en general o la d'algun dels seus elements en particular.
b) Que s'hagi constituït legalment almenys dos anys abans de l'exercici de l'acció i que estigui exercint de manera activa les activitats necessàries per assolir els fins previstos en els seus estatuts.
c) Que segons els seus estatuts exerceixi la seva activitat en un àmbit territorial que resulti afectat per l'actuació, o si s'escau, omissió administrativa.”
Cal referir que la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya està específicament legitimada per interposar la present acció en exercici de les finalitats i objectius d’aquesta Associació sense ànim de lucre. Finalitats que figuren a l’article 2 dels seus Estatuts i entre les que figura expressament la defensa del medi ambient.
També en mèrits d’allò que s’estableix en l’article 19 de la Llei reguladora de la Jurisdicció contenciosa. Diu, a la lletra, l’article 19.1.a) i b) de la Llei 29/98: “
1. Estan legitimats davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu:
a) Les persones físiques o jurídiques que exerceixin un dret o un interès legítim.
b) Les corporacions, associacions, sindicats i grups i entitats a les quals es refereix l'article 18 que siguin afectats o estiguin legalment habilitats per a la defensa dels drets i els interessos legítims col·lectius.”
Així, com en exercici de l’acció pública, ex article 12 de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’Agost). Textualment:
“12. Acció pública
1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s'ha d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable.”
I, ex articles 5 f) i 62 del Reial Decret Legislatiu 7/2015 pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei estatal del sòl. Textualment:
“Article 5. Drets del ciutadà. Tots els ciutadans tenen dret de: (...)
f) Exercir l’acció pública per fer respectar les determinacions de l’ordenació territorial i urbanística…,” “Article 62. Acció pública. 1. És pública l’acció per exigir davant els òrgans administratius i els tribunals contenciosos administratius l’observança de la legislació i altres instruments d’ordenació territorial i urbanística.”
I.4.- INTERPOSICIÓ DINS DE TERMINI.
La interposició del present recurs contenciós s’efectuà dins del termini legal de 2 mesos a comptar de la pràctica de la notificació de l’acte aquí impugnat, tot donant compliment a allò establert a l’article 46 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa, que disposa: “
1. El termini per interposar el recurs contenciós administratiu és de dos mesos a comptar des de l'endemà de la publicació de la disposició impugnada o de la notificació o publicació de l'acte que posa fi a la via administrativa, si és exprés. Si no ho és, el termini és de sis mesos i es compta, per al sol·licitant i altres possibles interessats, a partir de l'endemà del dia en què, d'acord amb la seva normativa específica, es produeixi l'acte presumpte.”
Havent-se notificat l’acte aquí impugnat el passat 03/12/2024, és evident que el present recurs s’interposà dins del termini de 2 mesos.
II.- DE CARÀCTER SUBSTANTIU.-
II.1.- SOBRE L’OBLIGACIÓ DE QUE L'INVENTARI MUNICIPAL HA DE RECOLLIR ELS BÉNS AFECTES A UN ÚS PÚBLIC
Segons l’art. 19.1 i 3 del Reglament del patrimoni dels ens locals, els béns que integren el patrimoni dels ens locals es regeixen per la Llei reguladora de les bases del règim local, per la Llei municipal i de règim local de Catalunya, per aquest Reglament i per les ordenances pròpies de cada entitat, en el marc de la legislació bàsica estatal reguladora dels béns de les administracions públiques. Supletòriament, són d’aplicació la legislació estatal no bàsica en matèria de règim local i béns públics i les altres normes dels ordenaments jurídics, administratiu i privat.
I, segons aquesta normativa, el patrimoni de les entitats locals està format pel conjunt de béns, drets i accions que els pertanyin, és a dir qualsevol element amb contingut patrimonial, amb independència de si constitueix una propietat plena, un dret real limitat o una afectació dús o servei públic.
Per tant, l’inventari ha de recollir els béns de domini públic municipal i, dintre d’aquests, es consideren també els béns afectes a un ús públic. Així, textualment excepte subratllat, ho determinen tant l’article 3 com 106 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals:
Art. 3: Són béns de domini públic: els que la llei determini, els afectes a l’ús públic, els afectes als serveis públics dels ens locals i els drets reals sobre bens d’altres persones quan siguin d’utilitat pels béns anteriors o per finalitat d’interès públic. (.../…)
Article 106: A l'inventari general consolidat, i a cada un dels inventaris parcials que l'integren, els béns s'han de anotar per separat, segons la seva naturalesa, i s'han d'agrupar d'acord amb els epígrafs i els subepígrafs següents, sens perjudici d'afegir-hi uns altres si la corporació ho considera oportú i d'efectuar desglossament o subclassificacions més detallades i d'agrupar, a més, els béns, drets i obligacions per serveis o centres de cost:
106.1 Béns de domini públic.
106.1.1 Ús públic.
a) Parcs i jardins
b) Places i vials urbans.
c) Vials no urbans.
d) Altres béns d'ús públic.
I, l’article 13 del Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, estableix:
“Art. 13. Si els béns s'haguessin adquirit sota condició o modalitat de la seva afectació permanent a determinats destins, s'entendrà complerta i consumada quan durant trenta anys haguessin servit al mateix i encara que després deixessin d'estar-ho per circumstàncies sobrevingudes d'interès públic.”
En el mateix sentit, l’article 207.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Els camins municipals que formen part del domini públic viari de les entitats locals estan definits en la normativa sobre el règim local. Concretament, l’art. 185 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Cataluny, estableix: “
1. Són béns de domini públic els efectes a l’ús públic o als serveis públics dels ens locals …/…
2. S’entén que són afectes a l’ús públic aquells béns destinats a ésser directament utilitzats pels particulars.
3. S’entén que són afectes al servei públic aquells béns que, per llur naturalesa o per les disposicions particulars d’organització, s’adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular del servei. …/…
5. Igualment són subjectes al règim de domini públic els drets reals que corresponen a les entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones, quan aquests dret es constitueixen per a utilitat d’algun dels béns indicats pels apartats anteriors o per a la consecució de fins d’interès públic equivalents al que serveixen els dits béns.”
I l’article 201.1 de la mateixa norma, diu:
“201.1 Són béns de domini públic els afectes a l'ús públic o als serveis públics dels ens locals i els que la llei declari amb aquest caràcter.”
Per tant, la condició de demanial ve determinada -en allò que aquí interessa-, per l’afectació a un ús o servei públic.
I l’article 207.1 de la mateixa norma, diu:
“207.1. Permanència de les modalitats d'afectació
S'entén que les condicions i les modalitats d'afectació permanent sota les quals s'han adquirit els béns són completes i consumades si, durant trenta anys, s'han destinat al fi previst i deixen d'ésser-ho per circumstàncies sobrevingudes d'interès públic.”
S’ha de tenir present que el fet que un camí municipal sigui de domini públic no implica que l’Ajuntament sigui necessàriament i en tot cas el propietari del camí, ja que s’ha de separar propietat i domini públic. Tal i com ens diu l’Informe “Camins rurals. Règim jurídic i intervenció municipal“ de la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona3 : “Aquesta és una qüestió que la jurisprudència ha tingut clar, ja que ha separat les qüestions sobre el domini públic –que comporten exercici d’activitats i de 3 Es pot consultar aquí: https://www.diba.cat/documents/357755/41451474/2003+Quaderns+d%27Informaci%C3%B3+T%C3%A 8cnica+N+6+Camins+rurals.+R%C3%A8gim+jur%C3%ADdic+i+intervenci%C3%B3+municipal.pdf/410cd 55e-209a-4326-84d9-28837c8b1b81?t=1674641713714 potestats administratives i els conflictes plantejats són competència de la jurisdicció contenciosa administrativa–, de les de propietat o titularitat dominical dels terrenys sobre els que està ubicat el camí –que són d’ordre civil i s’han de resoldre per la jurisdicció ordinària. Un camí és de domini públic no pel fet de ser propietat d’una Administració pública, sinó per les facultats i potestats que té l’Administració sobre aquest, amb independència de qui ostenta la propietat (titularitat dominical)”.
I, conforme aquest mateix Informe segueix, una forma d’afectació o incorporació al domini públic és : “– Presumpta: usucapió per destí d’un bé patrimonial a l’ús o servei públic durant 25 anys (art. 81 LRBRL); també, segons l’art. 188.1.2.c LMRLC, de forma similar a l’art. 8.4.c del RBEL, per usucapió, d’acord amb el dret civil, es podria adquirir el domini o altres drets reals d’un camí privat destinat a un ús o servei públic o comunal. Cal tenir present que les entitats locals poden adquirir béns i drets per qualsevol forma admesa en dret (art. 190.4 LMRLC).”
II.2.- SOBRE L’OBLIGACIÓ DE QUE L'INVENTARI MUNICIPAL HA DE RECOLLIR ELS BÉNS TITULARITAT DE L’AJUNTAMENT AMB INDEPENDÈNCIA DE LA SEVA FORMA D’ADQUISICIÓ
En tal sentit, el Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, estableix:
“Art. 17: Les Corporacions locals estan obligades a formar inventari de tots els seus béns i drets, qualsevol que sigui la seva naturalesa o forma d'adquisició.”
I el Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, estableix:
“Article 1: El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d'adquisició. (.../…)
II.3.- SOBRE LA USUCAPIÓ I LA PRESCRIPCIÓ IMMEMORIAL COM FORMES D’ADQUISICIÓ DE LA TITULARITAT PELS ENS PÚBLICS.
Segons l’article 15 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, aquestes poden adquirir els béns i drets per qualsevol dels modes previstos en l'ordenament jurídic. Textualment, excepte subratllat:
“Article 15. Modes d'adquirir. Les Administracions públiques podran adquirir béns i drets per qualsevol dels modes previstos en l'ordenament jurídic i, en particular, pels següents: …/…
d) Per prescripció.”
I la mateixa Llei regula la prescripció de conformitat amb la normativa del Codi Civil i lleis especials en un article amb caràcter de legislació plena i, per tant, aplicable als ens locals. Textualment:
“Article 22. Prescripció adquisitiva.
Les Administracions públiques podran adquirir béns per prescripció conformement al que s'estableix en el Codi Civil i en les lleis especials.”
Específicament pels ens locals, l’article 10 del Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, estableix:
“Art. 10. Les Corporacions Locals poden adquirir béns i drets: …/…
d) Per prescripció.
e) Per ocupació.
f) Per qualsevol altre mode legítim conforme a l'ordenament jurídic.”
Per la seva banda, l’article 13 de la mateixa norma diu:
“Art. 13. Si els béns s'haguessin adquirit sota condició o modalitat de la seva afectació permanent a determinats destins, s'entendrà complerta i consumada quan durant trenta anys haguessin servit al mateix i encara que després deixessin d'estar-ho per circumstàncies sobrevingudes d'interès públic.”
I, l’article 14.1 de la mateixa norma, en matèria de prescripció:
“Art. 14.1. Les Entitats locals prescriuran al seu favor conformement a les lleis comunes, sense perjudici del que s'estableix en disposicions especials.”
Per la seva banda, el Llibre Cinquè del Codi Civil català estableix al seu article 531-23 i següents -en la seva part necessària-:
“Article 531-23 Mode d'adquirir.
1. La usucapió és el títol adquisitiu de la propietat o d'un dret real possessori basat en la possessió del bé durant el temps fixat per les lleis, d'acord amb el que estableix aquesta secció.
2. L'efecte adquisitiu es produeix sense necessitat que la persona que usucapeix faci cap actuació.”
“Article 531-24 Possessió per a usucapir
1. Per a usucapir, la possessió ha d'ésser en concepte de titular del dret, pública, pacífica i ininterrompuda i no necessita títol ni bona fe.”
“Article 531-27 Terminis
1. Els terminis de possessió per a usucapir són de tres anys per als béns mobles i de vint anys per als immobles.”
Havent-se de tenir en compte, en aquest punt, la seva Disposició Transitòria Segona:
“Disposició transitòria Segona. Usucapió
La usucapió iniciada abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeix per les normes d'aquest, llevat dels terminis, que són els que establia l'article 342 de la Compilació del dret civil de Catalunya. No obstant això, si la usucapió s'havia de consumar més enllà del temps per a usucapir que estableix aquest codi, se li apliquen els terminis que fixa aquest, que comencen a comptar a partir de l'entrada en vigor d'aquest llibre.”
Conforme jurisprudència, la prescripció extraordinària, com a mitjà d'adquisició es produeix pel transcurs de trenta anys en possessió d'un bé immoble sense necessitat de just títol i de bona fe, segons l’anterior article 342 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, d'aplicació aquí conforme la Disposició Transitòria Segona del llibre Cinquè del CCCat.
La jurisprudència també ha reconegut expressament la prescripció adquisitiva o usucapió com a forma adquisitiva per part dels ens locals. Així, la STS de 12 de desembre de 2006 (Roj: STS 7742/2006). Textualment:
“..., la adquisición de bienes para el dominio público puede operarse por medios o modos de Derecho Administrativo y también de Derecho Privado, entre ellos la prescripción adquisitiva o usucapión.
Como ha dicho este Tribunal, la prescripción extraordinaria, alegada como medio de adquisición de los terrenos sobre los que se plantea la controversia, se produce, ciertamente, por el transcurso de treinta años en posesión de un bien inmueble sin necesidad de justo título y de buena fe (artículo 1959 del Código Civil). …/…
Respecto a la adquisición de la propiedad por usucapión, el Ayuntamiento reputa como acto posesorio del que se derivaría la prescripción adquisitiva, que ese tramo de semicalle se abrió al público en 1.941 siendo disfrutado pacíficamente por los vecinos desde esa fecha sin oposición de la propiedad,”
En el mateix sentit, per exemple, la STS de 30 de Septiembre de 2004 (Rec. 2599/2000) o la de 17 de maig del 2006 (Rec. 3424/1997):
“..., como indica la sentencia de esta misma Sección de 30 de septiembre de 2004, que cita la de 28 de octubre de 1985 , que esta Sala "tiene establecido que la adquisición de bienes para el dominio público puede operarse por medios o modos de derecho Administrativo y también de Derecho Privado, entre ellos la prescripción adquisitiva o usucapión."
En definitiva, el patrimoni de les entitats locals està format pel conjunt de béns, drets i accions que els pertanyin, és a dir, qualsevol element amb contingut patrimonial, amb independència de si constitueix una propietat plena o un dret real limitat o una afectació a un ús públic. I els ens locals estan obligats a incloure'ls en un inventari consolidat i actualitzat, sigui quina sigui la seva naturalesa i forma d'adquisició.
II.5.- SOBRE EL CONTINGUT MÍNIM DE L’INVENTARI
Segons l’article 108 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals:
“L'inventari dels béns immobles ha de contenir [com a mínim] les dades següents: Nom amb el qual es coneix el bé, si en té algun d'especial. Naturalesa de l'immoble. Si es tracta de vies públiques, han de constar a l'inventari les dades necessàries per a la seva individualització, amb especial referència als seus límits, longitud i amplada. Naturalesa del domini públic o patrimonial, amb expressió de si es tracta de béns d'ús o de servei públic, patrimonials o comunals.”
II.6.- SOBRE L’OBLIGACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE PROTEGIR ELS SEUS BÉNS I DRETS
L’article 28 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, estableix:
“Les Administracions públiques estan obligades a protegir i defensar el seu patrimoni. A tal fi, protegiran adequadament els béns i drets que ho integren, procuraran la seva inscripció registral, i exerciran les potestats administratives i accions judicials que siguin procedents per a això”.
I, el seu article 61, diu:
“Article 61. Col·laboració del personal al servei de l'Administració.
1. El personal al servei de les Administracions públiques està obligat a col·laborar en la protecció, defensa i administració dels béns i drets dels patrimonis públics. A tal fi facilitaran als òrgans competents en matèria patrimonial quants informes i documents sol·licitin en relació amb aquests, prestaran l'auxili i cooperació que precisin per a l'adequat exercici de les seves competències, i posaran en el seu coneixement els fets que poguessin ser lesius per a la integritat física dels béns o conculcar els drets que poguessin ostentar les Administracions públiques sobre aquests”.
Per la seva banda, l’article 134 del DECRET 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, diu:
“134.1 Els ens locals tenen la facultat d'investigar la situació dels béns i drets que se suposin de la seva propietat amb la finalitat de determinar la seva titularitat.”
III.- CONDEMNA EN COSTES S’invoca en aquest Fonament de Dret l’article 139 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa que habilita per imposar una expressa condemna en costes a la part contrària. Precepte que disposa:
“1. En primera o única instància, l'òrgan jurisdiccional, en dictar sentència o en resoldre per acte els recursos o incidents que davant el mateix es promoguessin, imposarà les costes a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions, tret que apreciï i així ho raoni, que el cas presentava seriosos dubtes de fet o de dret.”
Sens dubte, obligar a que sigui una Entitat sense ànim de lucre que hagi d’exigir el compliment de la legalitat ordinària i de la preservació del medi ambient i la defensa dels béns comuns, ha de comportar que no tingui per què suportar les despeses d’una acció judicial.
Per tot això, al Jutjat
SOL·LICITEM:
Que admeteu aquest escrit amb les còpies i documents que hi annexo, i que tingueu per formalitzada demanda contra l’acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 02/12/2024, d'aprovació definitiva del Catàleg de camins d'ús públic i l'inventari de camins municipals que integren la xarxa viària d'ús públic o propietat pública del municipi de Badalona i, previs els tràmits preceptius, dicteu en el seu dia sentència, per la que s'efectuïn els següents pronunciaments:
1. Que s’imposi a l’Ajuntament de Badalona l’obligació d’incloure a l'inventari de béns municipals la totalitat dels camins del municipi de Badalona relacionats a l’apartat 3 “Selecció de camins a inventariar” del document “Catàleg de camins d’ús públic i inventari de camins municipals” -excepte el codificat amb el núm. M08015_701, Camí de la Vallençana per desaparició-, per afectació a un ús públic, així com els camins següents, no inclosos en el referit Catàleg:
- Camí de la Font Santa: Inici: Camí del coll de les Ermites (M08015-208), Final: pla del campament, Longitud: 790 m,
- Camí del coll de Lliçà: Inici: Camí de la Roca Plana i de Sant Pere de Reixac (M08015-504), Final: coll de Lliçà, Longitud: 475 m,
- Camí del Pi Candeler: Inici: coll de Lliçà, Final: cim del turó del Pi Candeler, Longitud: 230 m,
- Camí dels Clapers: Inici: camí de ca n'Alemany (M08015-206), Final: camí de Sant Jeroni (M08015-207), Longitud: 580 m.
2. Que s’imposi a l’Ajuntament de Badalona l’obligació d’incloure a l'inventari de béns municipals la totalitat dels camins del municipi de Badalona que tinguin indicis de titularitat pública o hagin estat adquirits per prescripció adquisitiva o immemorial.
3. Que s’imposi a l’Ajuntament de Badalona l’obligació d’exercir, en defensa de llurs drets i patrimoni, totes les accions i recursos necessaris de protecció, investigació i recuperació dels béns i drets de qualsevol altre camí que pugui integrar la xarxa viària d'ús públic o propietat pública del municipi de Badalona.
4. Que s’imposin les costes judicials. ALTRESSÍ PRIMER DIC que, a l’empara de l’article 60 de la LJCA, interessa el dret d’aquesta part que es procedeixi a rebre el present plet a prova i que es faci sobre els extrems que es passen a detallar:
1. Obligació d’incloure a l'inventari de béns municipals de l'Ajuntament de Badalona, tant els béns com els drets que ostenti sobre els camins públics del municipi, com els afectats a un ús públic
2. Obligació d’incloure a l'inventari de béns municipals de l'Ajuntament de Badalona la totalitat dels camins del municipi relacionats a l’apartat 3 “Selecció de camins a inventariar” del document “Catàleg de camins d’ús públic i inventari de camins municipals”,
3. Obligació d’incloure a l'inventari de béns municipals de l'Ajuntament de Badalona els següents camins del municipi, no inclosos en el referit Catàleg:
- Camí de la Font Santa: Inici: Camí del coll de les Ermites (M08015-208), Final: pla del campament, Longitud: 790 m,
- Camí del coll de Lliçà: Inici: Camí de la Roca Plana i de Sant Pere de Reixac (M08015-504), Final: coll de Lliçà, Longitud: 475 m,
- Camí del Pi Candeler: Inici: coll de Lliçà, Final: cim del turó del Pi Candeler, Longitud: 230 m,
- Camí dels Clapers: Inici: camí de ca n'Alemany (M08015-206), Final: camí de Sant Jeroni (M08015-207), Longitud: 580 m.
4. Obligació d’incloure a l'inventari de béns municipals de l'Ajuntament de Badalona la totalitat dels camins del municipi que hagin estat adquirits per prescripció adquisitiva o immemorial.
5. Obligació de l'Ajuntament de Badalona de protegir tots els seus béns i drets sobre els camins municipals que puguin integrar la xarxa viària d'ús públic o propietat pública del municipi de Badalona.
ALTRESSÍ SEGON DIC que es passen a sol·licitar els mitjans de prova quina pràctica interessa i proposa aquesta representació processal, i que són els següents:
1. DOCUMENTAL, consistent en què es tinguin per reproduïts en el ram de prova d’aquesta part actora els documents acompanyats amb l’escrit de demanda, els documents adjuntats a l’escrit d’interposició del recurs contenciós així com el conjunt de folis integrants de l’expedient administratiu.
2. DOCUMENTAL PÚBLICA, consistent en què es lliuri Ofici a l’Ajuntament de Badalona, a fi i efecte de que aporti a les presents actuacions la següent documentació:
- Plec de clàusules licitació contracte de serveis per a la redacció d’un inventari de camins del municipi de Badalona,
- Contracte administratiu de serveis per a la redacció d’un inventari de camins concertat amb l’empresa Cinesi,
- Plànols generals de consulta massiva,
- Capa SIG (rutes) de camins en shp i klm,
- Document “Documentació base per la incorporació de camins a l’Inventari Municipal de Camins de Badalona” emès al juliol de 2023 i signat en data 30 de novembre d’enguany pel cap de projectes de l’empresa CINESI. Aquesta documentació consta referida a l’informe del Departament de Medi Natural de l’Ajuntament de Badalona de 27/11/2023 i a l’informe del Departament de Patrimoni de 18/12/2023, és trascendent per la correcta resolució de la present litis, ja que pot aportar informació veraç sobre el contingut i objecte de l’inventari de camins aprovat per l’Ajuntament.
3. TESTIFICAL, consistent en què els testimonis que a continuació es relacionen, contestin, sota jurament indecisori, les preguntes que es formularan en moment processal oportú:
3.1.-
3.2.-
3.3.-
3.4.-
Aquests testimonis són tots ells veïns de Badalona i coneixedors de l’ús públic immemorial de determinats camins municipals relacionats en la present demanda, compareixeran voluntàriament a presència judicial, encarregant-se aquesta representació de la seva compareixença en el dia i hora que a aquest efecte s'assenyali.
4. PERICIAL DE PART DE PÈRIT FILÒLEG ESPECIALISTA EN TOPONÍMIA DE BADALONA, consistent en tenir per aportat com a Dictamen pericial de part, l’Informe sobre el “Catàleg de camins d'ús públic i inventari de camins municipals”, redactat per Jordi Font i presentat a l'Ajuntament de Badalona el febrer de 2025” elaborat per J E T Llicenciat en Filologia Catalana i Especialista en toponímia de Badalona, acompanyat com a document número 03 al present escrit de demanda.
Tot assenyalant dia i hora per a la seva formal ratificació en presència judicial, previ atorgament de termini a les parts personades per formular aclariments.
5. PERICIAL DE PART DE GEÒGRAF, consistent en que s’acordi com a prova pericial de part l’aportació d’un Informe Tècnic com a Dictamen pericial de perit de part, que ha estat encarregat al Doctor en Geografia Xavier Campillo i Besses, número de Col.legiat 861, per tal que es pronunciï sobre els següents extrems:
1) Relació d’indicis o proves de titularitat pública de tots els vials-camins públics en sòl no urbanitzable del municipi de Badalona, especificant el grau (indicis forts, febles o sense indicis) i les fonts documentals, cartogràfiques i fotogramètriques consultades.
2) En concret, relació d’indicis o proves de titularitat pública dels següents camins (segons codis i denominació del Catàleg aprovat):
M08015_201 Camí de Can Cames!Torrent d'en Pregon
M08015_202 Camí del Tanatori
M08015_203 Camí vell de Pomar
M08015_204 Camí de Can Miravitges 1
M08015_205 Camí de la Carrerada
M08015_206 Camí de Can Alemany
M08015_207 Camí de San! Jeroni
M08015_208 Camí del Coll de les Ermites
M08015_209 Camí de Santa Coloma a la Conreria
M08015_210 Camí de la Serra de Can Mas M08015_211 Camí Pla de Campanet
M08015_212 Camí antic de la Carrerada
M08015_213 Camí Carener
M08015_214 Camí de Can Devesa
M08015_215 Camí de Ca n'Oms
M08015_216 Camí de Mas Oliver
M08015_217 Camí de Can Miravitges
M08015_218 Camí de la Font! de Can Alemany
M08015_219 Camí a Montgat
M08015_220 Camí del torrent de Ca n'Oms
M08015_221 Camí del Mas Basca
M08015_222 Camí de l'Ermita de San! Onofre
M08015_223 Camí de l'Ermita de San! Climent
M08015_224 Camí de la Creu de Montigalà
M08015_225 Camí de Can Mas
M08015_501 Camí de Can Ruti
M08015_502 Camí del Mas Ram
M08015_503 Camí del turó de Miravitges (SL C 140)
M08015_504 Camí de Frutos
M08015_505 Camí vell de Roca Plana
M08015_506 Camí Turó de l'Home (SL C 140)
M08015_507 Camí de Can Barba (SL C 140)
M08015_508 Camí del Turó d'en Basca
M08015_509 Camí del Turó d'en Joan de les Dents
M08015_510 Camí de la Font del Goig (SL C 142) o de Can Ruti
M08015_511 Camí de les Maleses
M08015_512 Camí de la font Amigó 11
M08015_513 Camí de la Carbassa
M08015_514 Camí de la font Amigó 1 (SL C 142)
M08015_701 Camí de la Vallençana
sense codi Camí de la Font Santa
sense codi Camí del coll de Lliçà
sense codi Camí del Pi Candeler
sense codi Camí dels Clapers
Així com qualsevol altre que pugui ser considerat pel perit.
3) Títol en virtut del qual s'atribueix a l'entitat municipal el bé immoble incloent-hi, si és el cas, la prescripció adquisitiva o immemorial.
Informe Tècnic que serà aportat quan es disposi del mateix atès que per raons d’acumulació de treball del pèrit, la complexitat de la documentació i informació a revisar, la nombrosa quantitat de quilòmetres de camins a valorar, i el fet de no haver tingut accés a la documentació interessada en la nostra petició de complement d’expedient denegada, han impossibilitat la seva aportació en el limitat termini de 20 dies per formular demanda. Anunci d’aportació que s’efectua de conformitat amb allò establert a l’article 337 de la LEC.
Tot fixant dia i hora per la seva formal ratificació previ atorgament de tràmit d’aclariments a les parts personades.
ALTRESSÍ TERCER DIC es sol·licita tràmit de conclusions escrites, d’acord amb el que disposa l’article 62.1 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
ALTRESSÍ QUART DIC que la quantia del present procediment és indeterminada.
ALTRESSÍ CINQUÈ DIC que la present formalització de demanda es presenta amb caràcter ad cautelam, donada la negativa a la sol.licitud de complementació de l’expedient administratiu i posterior recurs de reposició interposat, no resolt a la present data de presentació i sense perjudici d’una necessària ampliació una vegada s’hagi pogut examinar la totalitat de l’expedient.
AL JUTJAT SOL·LICITO que es tinguin per realitzades les anteriors sol·licitud
