Informe sobre el “Catàleg de camins d'ús públic i inventari de
camins municipals”, redactat per Jordi Font i presentat a
l'Ajuntament de Badalona el febrer de 2025
Josep Estruch Traité
Llicenciat en Filologia Catalana
Especialista en toponímia de Badalona
Sumari ;
Sobre el “Catàleg de camins d'ús públic i inventari de camins municipals” pàg. 1
Interpretació històrica i geogràfica pàg. 2
Comentari de les fitxes dels camins pàg. 4
Camins que falten pàg. 13
Fonts d'informació pàg. 16
Sobre el “Catàleg de camins d'ús públic i inventari de camins municipals”
Cal dir d'entrada que el “Catàleg de camins d'ús públic i inventari de camins municipals” presentat a
l'Ajuntament de Badalona el febrer de 2024 per Jordi Font és un estudi acurat, detallat i exhaustiu. I,
sobretot, s'hi nota clarament que el redactor ha trepitjat i visitat in situ tots els camins. Ara bé, tot i
així, hi ha alguns detalls que es podrien haver fet més bé i que comentem a continuació.
A) En primer lloc, pel que fa a la informació documental, el Catàleg es basa en sis fonts:
1. Minutes municipals (1918-1919)
2. 1a edició del Mapa topográfico nacional de España (1926)
3. “Catastrones” o minutes del Mapa topográfico nacional de España (1926)
4. Cadastres d'implantació
5. Ortofotos històriques dels vols dels anys 1945-1946 i 1956-1957
6. Cadastre actual
Sorprèn que no s'hi hagin inclòs els excel·lents mapes escala 1:5000 de l'Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya.
B) En segon lloc, trobem a faltar una mínima interpretació històrica i geogràfica dels principals
camins que han acabant conformant la xarxa actual. Aquesta mancança, per exemple, fa que
passi per alt que molts camins que es presenten per separat en fitxes diferents, de fet, formen
en conjunt un únic camí, per més que al llarg del recorregut pugui tenir noms diferents. Per
exemple, el camí del Mig o dels Francesos, que traspassa Badalona des de Santa Coloma
fins a Tiana, i no és recollit amb aquest nom sinó que és descrit dividit en quatre camins
diferents (204, 221, 203 i 502) per la part de llevant i oblidat per la part de ponent.
També cal tenir present que diversos camins que tenen l'inici en llocs diferents però una
mateixa destinació acaben confluint i comparteixen l'últim tram de traçat comú. Per
1
exemple, el camí de Santa Coloma a la Conreria i el camí de Canyet a la Conreria, que estan
descrits en trams separats cadascun amb un nom diferent.
C) Tercerament, cal remarcar que, tot i que es nota clarament que el redactor ha trepitjat el
terreny i ha recorregut tots els camins, li ha faltat una mica de coneixement de la toponímia
local perquè a alguns camins els atribueix un nom equivocat i a d'altres els identifica
simplement amb un nom utilitari no del tot encertat. Per exemple, a la fitxa 211 el camí no
es del “Pla d'en Campanet” sinó del “Pla del Campament”. O bé, a la fitxa 501, no hauria de
ser “camí de Can Ruti” sinó “camí del coll de la jeia d'en Pujol”.
D) Per últim, per bé que el redactor ha fet un esforç del tot elogiable per inventariar tots els
camins, en trobem a faltar alguns (per exemple, el camí de la Font Santa i el camí del coll de
Lliçà al Pi Candeler) i d'altres són descrits fragmentàriament (camí de la Carbassa).
Tots aquests detalls es comenten més endavant fitxa per fitxa.
I, finalment, hem de remarcar que la intenció d'aquest informe no és criticar ni desacreditar el
“Catàleg de camins”, sinó ajudar a corregir les imprecisions i mancances que hi hem trobat per tal
de donar-li més valor i utilitat. Perquè cal tenir present que l'objectiu general és aconseguir que
l'Ajuntament de Badalona reconegui la totalitat de la xarxa de camins públics i n'assumeixi la
protecció, el manteniment i la difusió del seu coneixement entre els ciutadans.
Interpretació històrica i geogràfica
Quan parlem de camins i de xarxes de camins cal tenir present que, per més que siguin resultat de
l'acció humana, l'estructura i la distribució que tenen depenen també de la geografia i de la història.
És obvi, però, que la formació de la xarxa de camins va ser un procés que va durar molts, molts
segles. Així, podríem dir que, inicialment, els antics ibers, que van establir en el nostre territori els
seus poblats en general al cim dels turons, ja van haver de fer una mínima xarxa de camins per
comunicar-los. Tanmateix, pel fet que aquests poblats van ser abandonats en els primers segles de la
nostra era, els diversos camins que els unien són avui ben difícils de reconèixer, tot i que en podria
quedar alguna traça que comentarem una mica més endavant.
Ara bé, sí que hi ha dels temps primigenis un conjunt de camins que encara avui dia són
perfectament identificables i funcionals, els camins de riera. Com que a causa de la disposició
geogràfica i del règim pluvial mediterrani del nostre entorn les rieres estan seques bona part de
l'any, això va fer que les lleres també es trobin a l'origen de la creació dels primers camins, ja que
representaven una via fàcil de comunicació entre l'interior i la costa.
D'aquests dos grups de camins, els uns gairebé desapareguts i els altres encara vius, en podríem dir
camins de fortuna, perquè eren el resultat de l'aprofitament espontani de les facilitats que podia
oferir el terreny. Evidentment, a aquests dos grups de camins cal afegir-hi l'antiga via romana, que
no és un camí tan espontani sinó que ja comporta un mínim de planificació.
A més d'això, a mesura que la població va anar augmentant i va anar creixent l'explotació del
territori, ja va caldre de fer nous camins d'una manera més organitzada i ens podríem aventurar a dir
que a l'edat mitjana ja estaven del tot definits els dos conjunts principals de camins que conformen
la xarxa actual. Per un cantó, els espontanis que facilitaven les rieres cap a l'interior, perpendiculars
2
a la costa i cap a muntanya, i, per l'altre, els camins longitudinals a la costa. Aquests dos grups
conformen la trama i l'ordit de la nostra xarxa de camins.
Pel que fa a la trama, és a dir, les rieres, estem parlant del torrent de Vallmajor, la riera d'en
Canyadó, formada per l'aiguabarreig de la riera de Montalegre i la de Pomar, la riera d'en
Matamoros i torrent de la Font, la riera de Canyet i, per últim, la riera de Sant Jeroni amb el seus
afluents, torrent de la Batllòria i fondo de Santa Coloma. També podríem afegir-hi el Rierot i el
torrent d'en Valls (que correspon als carrers de Maria Auxiliadora, del Torrent d'en Valls i Canigó).
Tots aquests cursos fluvials han acabat sent principals vies urbanes i inici de carreteres actuals.
Pel que fa a l'ordit, tenim que ja des de l'edat mitjana consistia en tres camins més o menys
paral·lels a la costa. Primer tenim el Camí Ral, que resseguint la costa coincideix amb l'antiga via
romana i era mantingut a despeses del rei; va acabar sent la carretera de França i avui carretera
nacional II. Després tenim el camí de Mata, dit també del Mig, que, venint de Santa Coloma, passa
pel peu de Montigalar i de la Bonavista, traspassa Pomar de Dalt, el Mas Ram i continua per Tiana i
Maresme enllà. A les fitxes corresponent els comentarem en detall.
Queda un tercer camí longitudinal que segueix les carenes i que no és altre que el camí ramader
normalment anomenat “carrerada”, que també comentarem en detall més endavant. Les carrerades,
com a camins ramaders i de transhumància, recorren tota Catalunya i conformen la xarxa de camins
en ús més antiga que tenim. Podria ser que, en bona part, siguin l'última romanalla dels camins ibers
que hem comentat abans.
I, finalment, a Badalona encara es va fer un quart camí que, des de la riera d'en Canyadó anava més
acostat a mar que no pas el Camí Ral i passava pels carrers d'Orient, Santa Maria, Sant Pere, Ribas i
Perdigó, Sant Josep, Indústria i traspassava Sant Adrià del Besòs per arribar fins al Poble Nou al
lloc on hi havia hagut un hostal dit de la Granota. Per això rebia el nom de camí de Mar o de la
Granota. El Camí Ral i el camí de la Granota ja fa molt de temps que van quedar del tot absorbits
per la trama urbana.
Aquesta, diguem-ne, aproximada quadrícula formada pels camins transversals i els longitudinals és,
doncs, la base a partir de la qual s'han format tots els camins que continuen recorrent la part rural i
de muntanya del municipi de Badalona. Dels 21,8 km2
que fa el municipi badaloní, 17 km2
(78 %)
són ocupats per la zona urbana, per la ciutat pròpiament dita, i 4,8 km2
(22 %) corresponen a zona
rural i muntanya. Potser des de dintre ciutat, potser des del punt vista dels qui no surten mai de
dintre ciutat aquest 22 per cent de territori és considerat com una espècie de desert deshabitat, que
no cal tenir en compte, com si no existís. Però només cal trepitjar un qualsevol dels nombrosos
camins que tenim i n'hi ha prou de fer-ho unes poques hores qualsevol dia de la setmana per
comprovar l'enorme freqüentació que tenen i el gran servei social que fa aquesta xarxa de camins.
A més a més d'això, també cal tenir present que cada camí és el resultat d'un llarg procés que ens
remet a molts segles enrere i que és un element imprescindible per entendre la nostra mateixa
història. En definitiva, la xarxa de camins representa tant un valor social, pel fet que és un
imprescindible espai d'esbarjo dels ciutadans, com un valor històric que cal conservar com a
patrimoni comú.
3
Comentari de les fitxes dels camins
Codi: M08015-201
Nom del camí: Camí de Can Cames / torrent Fregons
El nom establert d'aquesta via és “camí de la font de l'Amigó”, tal com consta al plànol de la
ciutat i als mapes de l'ICGC.
Forma part del tram comú entre el camí de Sant Coloma a la Conreria (207, 209, 201, 202) i
el camí de Canyet a la Conreria (205, 209, 201, 202).
Codi: M08015-202
Nom del camí: Camí de Tiana
El nom més apropiat és “camí de les Roques d'en Poca-roba”.
Forma part del tram comú entre el camí de Sant Coloma a la Conreria (207, 209, 201, 202) i
el camí de Canyet a la Conreria (205, 209, 201, 202).
Codi: M08015-203
Nom del camí: Camí vell de Pomar
Forma un mateix camí amb la carretera de Pomar, que va des de la rotonda de Pomar fins a
la carretera B20.
Vegeu el comentari sobre el camí del Mig a l'article següent, M08015-204.
Codi: M08015-204
Nom del camí: Camí de can Miravitges I
La part alta d'aquest camí, de can Miravitges amunt fins a la carretera de Can Ruti, junt amb
el tros d'aquesta carretera fins al camí de Messenuc i aquest mateix camí fins a l'església de
Canyet, formen un sol camí dit “camí de Messenuc” que comunica Canyet i can Miravitges.
És un camí documentat des del segle XIV, quan l'actual masia de can Miravitges era
propietat de mossèn Hug de Vilafranca, del qual prové l'actual nom de “Messenuc”.
El tros inferior d'aquest camí, des de la carretera de Can Ruti fins a can Boscà, forma part
del que s'anomena camí del Mig (carrer de Fogars de Tordera, camí de la Pelleria, 204, 221,
203, 502, carrer dels Llimoners, tros de la carretera de la Conreria i, ja a Tiana, camí dels
Francesos o de can Guinard). La part d'aquest del camí del Mig entre Santa Coloma i la
Bonavista va ser del tot destruïda per la construcció de la carretera B20 i el polígon
comercial de Montigalar. Tot aquest grup forma un camí d'origen medieval que comença a
Santa Coloma i recorre tot el Maresme per l'interior. Rep el nom de camí del Mig perquè és
el que es troba entre els altres dos que conformen la comunicació longitudinal del Maresme:
el Camí Ral, resseguint la costa, i la carrerada per les carenes. També havia rebut el nom de
camí de Mata, que encara es conserva a llevant de Mataró. A partir del segle XVII, a causa
de les bandositats, també va rebre el nom de camí dels Contrabandistes, que el feien servir
4
perquè aquí no hi trobaven la vigilància dels homes del rei, que controlaven el Camí Ral. I,
encara, a causa de la Guerra del Francès (1808-1814) també és conegut com a camí dels
Francesos, perquè després de la derrota és per on els soldats francesos es van retirar cap a
França. Aquests quatre noms es van alternant al llarg de tot el recorregut del camí i en alguns
llocs, com és Badalona, han sobreviscut alhora.
Codi: M08015-205
Nom del camí: Camí de la Carrerada
Forma un únic camí amb el camí antic de la Carrerada (212) i el camí carener (213).
Continua fins al coll de la Conreria i, ja a Sant Fost de Campsentelles, pel camí antic de
Martorelles. De fet, cal dir que el terme carrerada ja significa camí. Per tant, dir camí de la
Carrerada és una repetició innecessària, com si diguéssim “camí del camí”. N'hi hauria prou
de dir “la Carrerada” perquè, que és un camí, ja hi queda sobreentès.
Una carrerada és un camí ramader. Les carrerades són els nombrosos camins ramaders que
hi ha a Catalunya que servien, i alguns serveixen encara, per a la transhumància del bestiar,
tant en el seu desplaçament estacional per anar a buscar les pastures d’hivern o les d’estiu,
com per al trasllat a les ciutats per anar a l’escorxador d'abans que el trasllat es fes amb
camió. Acostumen a passar per dalt la muntanya, tant perquè d’aquesta manera els ramats
passen lluny dels conreus i així s’estalvien problemes amb els pagesos a causa del
pasturatge, com perquè sovint a la carena hi ha la partió entre municipis i això fa que les
eventuals molèsties quedin més repartides. Aquests camins ramaders reben altres noms
segons la zona de Catalunya, al Pallars en diuen “cabaneres”, a les Terres de l’Ebre en diuen
“lligallos”, al País Valencià, “assagadors” i a les Illes Balears, “camins de muntanya”.
Cal dir, però, que les carrerades no són camins aïllats, sinó que formen una xarxa que
cobreix tot Catalunya. De fet, són la més antiga de totes les xarxes de vies de comunicació,
ja que el seu origen cal anar-lo a buscar en època dels ibers, abans de la vinguda dels romans
a Catalunya. Pel que fa a la carrerada que ens arriba a Badalona forma, dins d’aquesta xarxa,
una línia que neix a Alp, a la Cerdanya, i va de nord a sud passant -entre d’altres llocs- per
Alp, Castellar de n’Hug, Alpens, Sant Bartomeu del Grau, Balenyà, la Garriga, Granollers,
Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Badalona.
La part baixa de la Carrerada, des de la riera de Canyet fins a can Mas i Oliver, forma part
del camí de Canyet a la Conreria (205, 209, 201, 202).
Codi: M08015-206
Nom del camí: Camí de Can Alemany
Petita errada ortogràfica: camí de ca n'Alemany.
Sense més comentaris.
Codi: M08015-207
Nom del camí: Camí de Sant Jeroni
Forma part del camí de Sant Coloma a la Conreria (207, 209, 201, 202).
Codi: M08015-208
Nom del camí: Camí del coll de les Ermites
Sense comentaris.
Codi: M08015-209
Nom del camí: Camí de Santa Coloma a la Conreria
Aquest és només una part del camí de Santa Coloma a la Conreria, que és format pels
camins fitxats amb els números 207, 209, 201 i 202.
Codi: M08015-210
Nom del camí: Camí de la serra de can Mas
Hi falta la part de baix, que va des del camí de ca n'Alemany (M08015-206) fins al camí de
Sant Jeroni (M08015-207). Vegeu-ne a nota “Camí dels Clapers” a l'apartat final Camins
que falten.
Codi: M08015-211
Nom del camí: Camí Pla d'en Campanet
Evident error mecanogràfic en el nom d'aquest camí, el nom correcte del qual és camí del
Pla del Campament, com es pot comprovar a tots el mapes.
Més o menys a la meitat del recorregut d'aquest camí hi ha un gran replà carener dit pla del
Campament, del qual el camí agafa el nom. L'origen d'aquest topònim es deu a la Guerra del
Francès (1808-1814), durant la qual l'exèrcit francès va establir un campament en aquest
indret.
Codi: M08015-212
Nom del camí: Camí antic de la Carrerada
Forma un únic camí amb el camí de la Carrerada (205) i el camí carener (213). Continua fins
al coll de la Conreria i, ja a Sant Fost de Campsentelles, pel camí antic de Martorelles.
Vegeu al camí de la Carrerada (M08015-205) el comentari sobre les carrerades.
Codi: M08015-213
Nom del camí: Camí carener
Pel cantó de llevant, forma un únic camí amb el camí de la Carrerada (205) i el camí antic de
la Carrerada (212), continua fins al coll de la Conreria i, ja a Tiana, pel camí antic de
6
Martorelles. Pel cantó de ponent, entrant a Sant Fost de Campsentelles, arriba fins a l'ermita
de Sant Cebrià de Cabanyes i fins a la carretera de la Roca del Vallès.
Vegeu al camí de la Carrerada (M08015-205) el comentari sobre les carrerades.
Codi: M08015-214
Nom del camí: Camí de can Devesa
Sense comentaris.
Codi: M08015-215
Nom del camí: Camí de ca n'Oms
Com que aquest camí no arriba realment a ca n'Oms, sinó que hi passa de llarg i s'enfila fins
al capdamunt dels costers de la Berenguera, seria més adient de dir-ne camí de la
Berenguera.
Codi: M08015-216
Nom del camí: Camí de Mas Oliver
Aquest nom de camí reprodueix un error que ja ve de la cartografia oficial. La casa el
terreny de la qual ressegueix aquest camí no es diu “Mas Oliver” sinó “can Mas i Oliver”, i
és fruit de la unió en temps reculats de la família Mas amb la família Oliver. Tot i així, seria
més adient de dir-ne camí de la Colònia Sant Jaume, tal com consta al mapa de l'ICGC.
Codi: M08015-217
Nom del camí: Camí de can Miravitges
Correspon al que havia sigut el camí de can Miravitges a can Ruti o, precisant-ho més, el
camí de Pomar a can Ruti, que per la part de baix passava per la llera de la riera de Pomar
des del Castell de Godmar fins a can Miravitges i allà empalmava amb el camí referit.
Codi: M08015-218
Nom del camí: Camí de la font can Alemany
Petit error ortogràfic. Hauria de ser “camí de la font de ca n'Alemany”.
Correspon al que havia sigut el camí de Badalona a Sant Jeroni de la Murtra. Pujant des de
mar, començava amb dos ramals. L'un anava per la riera de Canyet (Av. Martí Pujol) fins
que a Bufalà trencava a ponent per les actual travessia de Sant Jeroni i travessia de
Montigalar. L'altre seguia amunt el carrer de Coll i Pujol fins que a l'actual camí de Sant
Jeroni de la Murtra s'ajuntava a l'anterior. La part d'aquest camí per tramuntana de la
carretera B20 coincideix amb el descrit en aquesta fitxa M08015-218, camí de la font de ca
n'Alemany.
Codi: M08015-219
Nom del camí: Camí a Montgat
Forma una unitat evident amb el camí M08015-509, camí del turó d'en Joan de les Dents. El
camí naixia a la riera de Montalegre, a l'alçada del carrer de Malgrat de Mar (barri de
Pomar) i anava a trobar la part alta del torrent de Vallmajor, que resseguia segons el traçat
dels dos camins esmentats (219 i 509) i, traspassant les Guixeres, saltava a Montgat.
Aquest camí complet està cartografiat en el mapa 1:5.000 de l'Àrea Metropolitana de
Barcelona (vol fotogramètric de 1965) amb el nom de camí de Frutos, topònim que no
apareix en altres cartografies. Sospitem que es tracta d'un topònim modern que potser deu
correspondre al cognom del propietari d'alguns terrenys, però no tenim cap manera de
comprovar-ho. La meitat de ponent d'aquest camí ha desaparegut sota la urbanització de
l'avinguda del Guix al polígon industrial de les Guixeres.
Codi: M08015-220
Nom del camí: Camí del torrent de Ca n'Oms
Error en el nom. No és torrent de ca n'Oms, sinó torrent de Coma d'Oms, que és el nom de la
petita vall per on discorre el torrent. El camí neix a la Carrerada, per sobre de cal Dimoni i
arriba fins gairebé el naixement del torrent, just al lloc dit Aiguamoix, que no consta a la
cartografia però que tenim recollit de veu dels antics canyetaires. En aquest punt hi ha la
capçalera de la mina d'aigua de can Mas i Oliver. Pensem que el nom correcte hauria de ser
camí d'Aiguamoix.
Codi: M08015-221
Nom del camí: Camí del mas Boscà
Forma part del que s'anomena camí del Mig (carrer de Fogars de Tordera, camí de la
Pelleria, tros inferior del camí de can Miravitges I (204), part central del camí de Pomar
8
(203), camí del mas Ram (502), carrer dels Llimoners, tros de la carretera de la Conreria i, ja
a Tiana, camí dels Francesos o de can Guinard).
Vegeu a la fitxa M08015-204, camí de can Miravitges I, el comentari sobre el camí del Mig.
Codi: M08015-222
Nom del camí: Camí de l'Ermita de Sant Onofre
Sense comentaris.
Codi: M08015-223
Nom del camí: Camí de l'Ermita de Sant Climent
Sense comentaris.
Codi: M08015-224
Nom del camí: Camí de la Creu de Montigalà
L'ús habitual d'aquest topònim l'ha consolidat amb la forma escrita amb vocal accentuada
final: Montigalà. Discutim aquesta ortografia i, segons l'etimologia àmpliament
documentada, que en basa l'origen en el llatí MONS AQUILARIUM, defensem que caldria
adoptar la forma correcta acabada en erra: Montigalar. És un cas etimològicament similar al
de Pomar, provinent del llatí POMARIUM, que sí que escrivim correctament amb erra final.
No entenem per què en el cas de Montigalar, l'origen etimològic del qual és perfectament
documentat i acceptat per tothom, no es respecta l'ortografia que li correspon.
Forma un sol camí continuant amunt pel camí dels Clapers (vegeu l'apartat Camins que
falten) i el camí de la serra de can Mas.
Codi: M08015-225
Nom del camí: Camí de can Mas
Sense comentaris.
Codi: M08015-501
Nom del camí: Camí de can Ruti
Segons l'ús habitual, un camí s'identifica pel lloc a on porta i no pas pel lloc d'on parteix. Per
això seria molt més apropiat designar aquest camí com a camí del coll de la jeia d'en Pujol.
Codi: M08015-502
Nom del camí: Camí del Mas Ram
Forma part del que s'anomena camí del Mig (carrer de Fogars de Tordera, camí de la
Pelleria, tros inferior del camí de can Miravitges I (204), part central del camí de Pomar
(203), camí del mas Ram (502), carrer dels Llimoners, tros de la carretera de la Conreria i, ja
a Tiana, camí dels Francesos o de can Guinard).
Vegeu a la fitxa M08015-204, camí de can Miravitges I, el comentari sobre el camí del Mig.
Codi: M08015-503
Nom del camí: Camí del turó de Miravitges
Sense comentaris.
Codi: M08015-504
Nom del camí: Camí de Frutos
Evident error de nom. El nom correcte hauria de ser camí de la Roca Plana i de Sant Pere de
Reixac. El topònim camí de Frutos, que no és aquest camí sinó un altre situat a les Guixeres,
només consta en la cartografia de l'antiga Àrea Metropolitana de Barcelona de 1965. Vegeune el comentari a la fitxa M08015-219, camí a Montgat.
El camí 504 d'aquesta fitxa és la part inicial de l'actual camí de la Roca Plana i de Sant Pere
de Reixac. Substitueix el traçat antic del mateix camí, que passava força metres més avall
però que fins a tres vegades ha estat desplaçat més amunt a causa del creixement de la
pedrera de la Vallençana.
Codi: M08015-505
Nom del camí: Camí vell de la Roca Plana
Error de nom. La Roca Plana està a més d'un quilòmetre de distància. Com que aquest camí
traspassa el vessant de la Coscollada, seria més adient dir-ne camí vell de la Coscollada.
És molt poc freqüentat perquè pel cantó del coll de la Malesa des de fa cosa de quaranta
anys o més està barrat primerament amb un cartell de propietat privada i prohibit el pas i una
cadena i darrerament amb unes grans roques amb un escrit de camí sense sortida.
Codi: M08015-506
Nom del camí: Camí del turó de l'Home
Sense comentaris.
Codi: M08015-507
Nom del camí: Camí de can Barba
Sense comentaris.
Codi: M08015-508
Nom del camí: Camí del turó d'en Boscà
D'aquest camí només podem aventurar a dir que és un dels que tenen més probabilitats de
ser una empremta de la xarxa de camins que unia els antics poblats ibèrics.
Codi: M08015-509
Nom del camí: Camí del turó d'en Joan de les Dents
Vegeu el comentari del camí de Montgat, M08015-219.
Codi: M08015-510
Nom del camí: Camí de la font del Goig
Error de nom a causa de la cartografia oficial. En la cartografia actual el topònim font del
Goig està col·locat 300 m més amunt del que li correspon. La font del Goig real està situada
al llit del torrent de Pomar entre la Fundació Josep Carreras i el tanatori. Actualment està
feta malbé a causa de la claveguera que baixa de la Fundació. De tant en tant, quan fan
neteja del canyissar que cobreix la llera, s´hi pot arribar per un corriol que neix al peu de
l'escala mecànica del tanatori.
La font actualment mal identificada als mapes amb el nom de font del Goig és en realitat la
font de la mina de can Ruti, que és com constava en cartografies dels anys 1990. Fins i tot hi
havia hagut un piló de ferro colat amb el nom ben posat, però fa anys que va desaparèixer.
Codi: M08015-511
Nom del camí: Camí de les Maleses
Sense comentaris.
Codi: M08015-512
Nom del camí: Camí de la font de l'Amigó II
Sense comentaris.
Codi: M08015-514
Nom del camí: Camí de la font de l'Amigó
Sense comentaris.
Codi: M08015-701
Nom del camí: Camí en desús
Sense comentaris.
Camins que falten
Nom del camí: Camí de la Font Santa
Inici: Camí del coll de les Ermites (M08015-208)
Final: pla del campament
Longitud: 790 m
Nom del camí: Camí del coll de Lliçà
Inici: Camí de la Roca Plana i de Sant Pere de Reixac (M08015-504), mal
anomenat en el catàleg com a camí de Frutos
Final: coll de Lliçà
Longitud: 475 m
Nom del camí: Camí del Pi Candeler
Inici: coll de Lliçà
Final: cim del turó del Pi Candeler
Longitud: 230 m
Nom del camí: Camí dels Clapers
Inici: camí de ca n'Alemany (M08015-206)
Final: camí de Sant Jeroni (M08015-207)
Longitud: 580 m
És la part de baix que falta a la fitxa del camí de la serra de can Mas (M08015-210). Va des
del camí de ca l'Alemany (M08015-206) fins al camí de Sant Jeroni (M08015-207) i
connecta el camí de la serra de can Mas amb el camí de la creu Montigalar (M08015-224),
amb els quals forma un únic camí.
Fonts d'informació
Publicacions
«Censal de Joseph Soler de Badalona, 14 d'agost de 1775» i altres documents de l'arxiu particular
de Josep Maria Cuyàs i Tolosa, consultats el 1981.
Josep Maria Cuyàs i Tolosa. Història de Badalona, Badalona, 1975-1982.
Josep Estruch Traité, Montserrat Rectoret i Blanch. Alguns noms de lloc de Badalona, «Carrer dels
Arbres», núm. 28. Museu de Badalona, Badalona, 1982.
Josep Estruch Traité. “El nom de les rieres de Badalona i la seva rodalia”, dins Les mines d'aigua de
la serralada de Marina, Enric Porcel, Francesc Alfambra (coordinadors). Editat per Grup
d'Espeleologia de Badalona. Badalona, 2004.
Joaquim Font i Cussó. 62 articles, Museu de Badalona, Badalona, 1980.
Editorial Pamias. Guía urbana de Badalona, Cornellá, Esplugas, Hospitalet, Mataró, S. Adrián, S.
Baudilio,, S. Juan Despí, S. Justo, Sta. Coloma, Zona Franca. Barcelona, 1971.
Cartografia
Mapes escala 1:10 000 números IX.01, IX.02, IX.05, IX.06; vol abril de 1970. Àrea Metropolitana
de Barcelona.
Ortofotomapa de Catalunya. Escala 1: 5.000. Fulls de la sèrie 421, números 290-121 a 290-124 i
291-121 a 291-124. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 1989.
Mapa topogràfic de Catalunya. Escala 1: 5.000. Fulls de la sèrie 421, números 290-121 a 290-124,
291-121 a 291-124, 292-121 i 292-122. Institut Cartogràfic de Catalunya. Generalitat de
Catalunya. Tercera edició. Barcelona, abril de 2001.
Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1:50.000. Hoja 421, Barcelona. Instituto
Geográfico Nacional. Madrid, 1951.
Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1:25.000. Hoja 421-1, Badalona. Instituto
Geográfico Nacional. Madrid, 2001.
Cartuja de Santa María de Montalegre. Mapa de paseos. Escala 1:25.000, manuscrit. Fra Domènec
Cardona, Cartoixa de Montalegre, 1952.
Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Región 1 o de contornos de la capital.
Escala 1:40.000. Diputación Provincial de Barcelona, 1900. Museu d'Història de la Ciutat de
Barcelona.
Nomenclàtor. Terme municipal de Badalona. Escala 1:10.000. Ajuntament de Badalona. Badalona,
novembre de 1982.
Plànol turístic de Badalona. Escala 1:11,100. Ajuntament de Badalona. Sense data (2000?).
Sant Mateu, Escala 1:25.000. Editorial Alpina, Granollers, 1972.
Sant Mateu, Escala 1:25.000. Editorial Alpina, Granollers, 1990.
Servei Cartogràfic i Fotogramètric de la Diputació de Barcelona: full 250/291-121, Tiana, Escala
1:5.000, vol setembre de 1977.
Plànol del terme de Badalona, segle XIX. Referència 110, 10404. Institut Municipal d'Història de
Barcelona,
Fonts orals
Josep Estruch Traité. Enquestes lingüístiques sobre toponímia local. Treball de camp per encàrrec
de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per revisar la toponímia de la cartografia a
escala 1:5.000. Badalona, 1988 i 1990.
Família Cabús, masovers de cal Comte (castell de Gotmar), Pomar. Una enquesta l’any 1990.
Quimet Carner, caçador. Nombroses converses durant els anys 1980.
Joan Cases, canyetaire, can Campmany. Diverses converses els anys 1988 i 1989.
Pepet Cortines, fotògraf. Diverses converses durant els anys 1980.
Ramon Echevarria, canyetaire, masover de can Móra. Diverses converses durant els anys 1990.
Josep Maria Cuyàs Tolosa, historiador. Diverses converses durant els anys 1980.
Pepet Llansó, canyetaire, can Campmany. Diverses enquestes durant els anys 1980.
Masovers del mas Nadal, Canyet. Una enquesta l’any 1990.
Joan ROSÀS, historiador. Diverses converses durant els anys 1980 i 1990.
Joan Torrent, canyetaire, can Barbeta. Tres converses els anys 1989 i 1990.
Badalona, 5 de març de 2025
1
